Intentant plasmar allò que normalment no es veu, o, en moltes ocasions, no es vol veure, les obres de Joel Ristol ens fan un recorregut per llocs del nostre dia a dia, espais i escenes que no compten amb una bellesa canònica ni amb unes composicions grandiloqüents. Són imatges del nostre costumisme actual lligades a un fort diàleg temporal, que potser, es podrien definir com escenes d’un silenci eixordador, amb una aura mística, on sembla que per un instant s’hagi detingut el temps, un retrat d’aquell segon abans que l’escena es derrumbi; però en el fons sabem que tot segueix i seguirà igual perque també d’això ens parla l’obra. Agafant com a referència l’escrit “Das Unheimliche” de S.Freud, el qual es pot traduir com “Allò Sinistre” o “Allò Estrany” les pintures tenen quelcom similar, l’artista busca transmetre pau amb els espais i amb la llum, la llum de dos quarts d’una del migdia, una hora que per l’autor té un misticisme especial, però alhora una petita sensació d’angoixa creix dins nostre, aquesta dualitat de les obres que ens recorda que el temps passa i que, com les runes i els espais desolats per on podem pasar cinquanta vegades i no veure’ls, en ocasions no ho pensem, no ho veiem o no ho volem veure i encara així el temps passa.